La EBC no es una revolució, és una transformació.

El economista y profesor austriaco Christian Felber explica su ”transformador” modelo en una nueva charla de ‘Conversaciones en torno a una copa de vino’
ECONOMIADIGITAL.ES|PER ECONOMÍA DIGITAL

Ens ENFIREM tot Bategant. Dissabte 17 d’octubre a la Fira d’Entitats a la Plaça major d’Olot

Galeria

Galeria de imatges:  … BON DIA!! Demà dissabte, dia 17 d’octubre, ens trobareu a la Plaça Major d’Olot dins la Fira d’Entitats per fer-nos visibles, participant, compartint, gaudint, per rebre, però sobretot per donar tota mena d’informació de “BaTeGa” …  i tot això tot fent … Continua llegint

Enllaç

Gaudeix aquest 15 de març amb tots nosaltres.

Des de les 09:30 fins a les 23:00
LLoc: Can Ninetes Carrer Santa Eugènia 146, 17006 al Banc Del Temps Pont del Dimoni GironaPart lúdica: Marató d’intercanvis, 60 tallers / activitats de tota mena.
Part tècnica: Diferents models de gestió de Bancs del Temps.
Conferencia: Julio Gisbert, expert de referencia a nivel estatal de economies alternatives. Troc, bancs del temps i diner local. Autor del llibre “Vivir sin empleo”.
Estem tots convidats.*Si voleu conèixer Julio Gisbert, serà a les Jornades del Banc Del Temps Pont del Dimoni, el proper 15 de març.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-julio-gisbert-quero-trueque/2159347/
Para Todos La 2 – Entrevista Julio Gisbert Quero, el trueque, Para todos La 2 – RTVE.es A la Carta www.rtve.es

Cadenes de favors

Font:  http://economia.elpais.com/economia/2014/01/13/actualidad/1389606410_917089.html

Una cadena de favores que reemplaza el intercambio de dinero

En España hay alrededor de 300 bancos del tiempo en funcionamiento

Una asociación crea un ‘software’ gratuito para agilizar el uso de estas plataformas

Una hora es la moneda de cambio básica de estas plataformas. / GETTY

A Belén Giner no se le da bien el bricolaje y alguien le vino a instalar un ventilador para hacer frente al calor veraniego de Barcelona. ¿Cuánto le costó la instalación? 0 euros. Lo pagó con unas horas que había conseguido dando clases de meditación y relajación a través del banco del tiempo de Gracia del que es miembro desde hace varios años. “Me ayuda a ahorrar cuando se trata de reparaciones. Ahora tengo la caldera estropeada y estoy esperando a poder revisarla. Además y como soy autónoma, otro miembro del banco me hizo la web de mi negocio”, explica la terapeuta.

Para la mayoría de las personas una hora son 60 minutos. Para los usuarios de los bancos del tiempo, además de 60 minutos, una hora es la moneda que sirve para intercambiar servicios dentro de una comunidad. Actualmente en España hay alrededor de 300 bancos del tiempo en funcionamiento, unas 40.000 personas asociadas a plataformas que promueven una economía alternativa, según datos recogidos por la Asociación para el Desarrollo de los Bancos del Tiempo(ADBdT) y Julio Gisbert, autor del libro Vivir sin empleo (Los libros del lince, 2010) y del blog del mismo nombre.

“Lo ideal sería que no existiera ningún tipo de moneda, ni siquiera el tiempo. De lo que se trata es de trasladar la red de solidaridad que existe entre amigos y familiares hasta el barrio o la comunidad más cercana a cada uno de nosotros. Si tenemos habilidades es importante que con ellas nos demos apoyo unos a otros”, asegura Sergi Alonso, presidente de la ADBdT y miembro del banco del tiempo de Gracia, que funciona desde 2004, y Sant Celoni (Barcelona), que acaba de montarse.

De mano en mano

Plataforma Imixme.

El trueque de bienes también es otra de las alternativas económicas que se mencionan en este sistema de intercambio entre miembros de una misma comunidad. Laura Cañete, responsable de la asociación Adelita, comenzó en el mundo del consumo sostenible con una tienda de trueque situada en el Palacio de Gaviria. El establecimiento, apoyado por 1.200 socios, se convirtió en el primer punto de referencia del trueque en Madrid entre 2010 y 2012. “Cuando llegaban personas con maletas enormes llenas de cosas para cambiar aquello parecía la T4”, recuerda divertida. El modelo era sencillo: el intercambio se hacía a través de un sistema de puntos en función de lo que se entregaba para así poder cambiarlos por otros artículos que hubiera en la tienda. La aventura no resultó viable económicamente y Cañete reinventó su apuesta con la misma filosofía: puseo en marcha un mercadillo mensual, el Adelita Market, en el que los participantes pueden vender sus objetos a precios asequibles, entre 2 y 5 euros.

Lucas Sáez Valls, profesor de snowboard y esquí en Candanchú (Huesca) cambió una tabla por una bici. Maria Alba Montero, informática, ha puesto en venta su moto. Y Sergio Ruiz, diseñador, cambió un altavoz Jambox por una maleta de mano. Todos ellos lo hicieron a través de Imixme, una nueva plataforma de intercambio de bienes de segunda mano a través de Internet. “Me gustó ver que había una manera rápida de, aparte de poder vender mis cosas, ver qué podrías conseguir a cambio de cosas que quizás nunca me había planteado deshacerme de ellas”, explica Ruiz. “El sistema incorpora un chat guiado entre tres: los usuarios que están cerrando el trato y el sistema para que así nosotros tengamos constancia de que lo han hecho y poder ayudarlos a las gestiones de envío”, explica Alfonso Rocha, Ceo de Imixme y uno de sus fundadores.

El intercambio de servicios es muy variado: arreglos en casa, cursos de cocina, cuidar animales en época de vacaciones, ayuda en mudanzas, asesoramiento legal, clases de idiomas, asistencia y acompañamiento a personas mayores, entre otras. “Lo revolucionario es que las horas que sirven de moneda son las mismas que las horas de reloj. Lo que estás dispuesto a dar te lo pagan al mismo precio, es decir, con las mismas horas”, asegura Alonso. Una cadena de favores que reemplaza al dinero. “Los servicios que se ofrecen en los bancos del tiempo no deben confundirse con el voluntariado, sino que es un intercambio basado en un círculo de poder entre iguales. Esa es la clave”, añade Julio Gisbert.

Gisbert sistematiza y da a conocer en su libro las distintas iniciativas dentro de un modelo de economía alternativo. “El trueque, los bancos del tiempo y la red de monedas sociales son sistemas incluyentes que favorecen a aquellos que no tienen recursos. El hecho de ser desempleado no tendría que ser un impedimento para poder vivir dignamente”, explica Gisbert. El experto recalca que son fórmulas económicas basadas en el consumo pero también en la producción y apela al término prosumidor, que se popularizó en Argentina en la época del corralito y que nace de la unión entre la palabra consumer(consumidor) y producer (productor) en inglés.

Con el desarrollo de la tecnología, cada vez son más los bancos del tiempo y redes de trueque que nacen en Internet. Para facilitar su gestión, la asociación que preside Alonso ha creado Timeoverflow, un software libre y gratuito que facilita la puesta en marcha de un nuevo banco del tiempo y agiliza las gestiones de quienes lo usan: “A los usuarios de un banco de tiempo a través de esta plataforma les será más fácil saber qué ofrece cada miembro”, puntualiza. Sin embargo, para Alonso es fundamental que estas comunidades se dinamicen con reuniones y encuentros físicos, donde en ocasiones se acuerdan más intercambios que a través de la Red.

Cronobank es el primer banco mundial del tiempo que ha nacido a través de Internet. Con traducción simultanea en 55 idiomas, la plataforma está en plena expansión en el mundo hispanohablante. Su objetivo es servir de lugar de intercambio de servicios de un punto a otro del mundo, pero también una iniciativa utilizada por vecinos de un mismo barrio. “Queremos que además de usar la moneda tiempo sea un lugar de encuentro. Es una manera de acercarse a una economía alternativa y darnos cuenta de que lo que realmente nos hace felices no es una cantidad de dinero”, explica Sergio García, su fundador. En sus ocho meses de vida tiene 1.500 usuarios. Una de las novedades de esta plataforma son Los viernes de la economía solidaria, un encuentro semanal con expertos en alternativas económicas para que respondan a preguntas de todo tipo a través de la web y que estará activo a partir de febrero.

Enllaç

Vídeo promocional dels Bancs de Temps, realitzat pel Nicola del Banc del Temps de Gràcia, la versió en català amb la veu del Sergi
Un altre Vídeo promocional sobre els Bancs de Temps
Un exemple més del treball dessinteressat, aquest cop de Nicola i el seu equip de http://aedo.tv/
Saps què és un Banc de Temps? Aquí t’ho expliquem! Troba el teu Banc de Temps a
http://www.bdtonline.org Amb la col·laboració de http://aedo.tv/
Versió castellà

Banc del temps, recuperar velles pràctiques és innovar

Article de Marta Raventòs del 7 novembre 2013 a Veus del territori  

Banc del temps, recuperar velles pràctiques és innovar
Fa uns mesos que per qüestions laborals m’he immers en el món dels bancs del temps (sí, és tot un món). Així en general, els bancs del temps són pr

Fa uns mesos que per qüestions laborals m’he immers en el món dels bancs del temps (sí, és tot un món). Així en general, els bancs del temps són projectes d’iniciativa social sense ànim de lucre, poden ser impulsats per diferents parts (directament per la societat civil, per alguna entitat o associació, o bé per l’administració pública, o totes alhora), però sempre seguint una filosofia i manera d’entendre el món, i es basen en l’intercanvi. Precisament per aquest motiu, perquè és una manera d’entendre el món, crec que és important que sorgeixin de la societat civil, d’una necessitat social o ciutadana, i que aquest grup de persones s’autoorganitzi i tiri endavant la iniciativa col·lectivament. Es pot comptar amb el suport tècnic i/o econòmic de l’administració pública, però intentar no dependre d’ella, ja que llavors ens podem trobar davant el perill, com tants projectes socials iniciats, que la iniciativa s’abandoni quan la subvenció de què depèn s’acabi.

Parlo dels bancs del temps ara, perquè al Penedès en els darrers mesos n’han sorgit diferents experiències (al Vendrell, a l’Arboç, a Santa Margarida i els Monjos, i des del 2009 a Vilanova i la Geltrú), i perquè pel que es preveu, se’n volen impulsar més. No és casualitat que aquestes iniciatives sorgeixin en moments de canvis socioeconòmics com els actuals. Per això, i perquè personalment crec que són eines amb gran potencial transformador, i que treballen aspectes socials bàsics, en volia parlar.

Podríem considerar que són moments de ‘sorgiment’ de bancs del temps perquè, d’una banda la gent ha deixat de tenir ingressos i continua tenint necessitats; i de l’altra, es disposa de temps i de coneixements i habilitats adquirides amb trajectòries laborals, professionals i vitals. Són necessitats tant puntuals (s’ha fet malbé una persiana, s’ha de revisar la caldera, es necessita algú que m’acompanyi amb cotxe al metge, etc.) com d’aprenentatge i de formació concreta (vull aprendre a cuinar, a cosir, a arreglar un interruptor, etc.). Sempre aspectes quotidians, de la vida diària (que algú reculli els nens/es a l’escola, que faci la compra, etc.). Efectivament moltes són tasques de cura i de manteniment de la llar, que fa uns anys es cobrien amb la família extensa o amb l’ajuda dels veïns i veïnes; però que en els darrers temps aquests serveis s’hi accedia a través del mercat i dels diners, i avui que es té temps i pocs diners, s’intercanvien.

Al meu entendre, és una eina potent per treballar aspectes socials bàsics perquè no parteixen de la caritat ni l’assistencialisme, sinó que és un projecte on tothom hi aporta alguna cosa: s’ha d’oferir serveis i demanar-ne d’altres, d’una forma recíproca, igualitària i de visibilitat social de tasques imprescindibles.

En els inicis dels bancs del temps, als anys noranta a Itàlia, sorgien de departaments o àrees de gènere, dona o igualtat, precisament pels aspectes que hem anotat abans, d’intercanvi de serveis i tasques de cura i de la llar, de l’autoajuda entre dones, d’apoderament fent visibles i necessàries les tasques quotidianes de reproducció pel ‘bon’ funcionament social. Ben aviat no va tenir sentit que només s’enfoqués a serveis a les dones, es van veure superats per l’alt interès general i pel caire igualitari del banc del temps (tots els serveis tenen el mateix valor), que no hi hagi intercanvi monetari, que es pagui amb xecs amb hores, etc., així que quasi tots els bancs del temps es van obrir al conjunt de la ciutadania. A casa nostra, després d’aquestes experiències específiques per a dones, molts bancs del temps es van iniciar a través de plans comunitaris i a través de lleis de barris, lligats a dinamitzar el teixit social d’una zona o barris concrets considerats amb problemàtiques socials com aïllament, zones envellides, etc. Es construïen eines per trencar barreres comunitàries, però també aviat aquests es van veure superats pels límits residencials i s’estenien a tota la ciutat, vila o poble. Ara, sembla que també ho comencen a impulsar departaments de promoció econòmica, on l’economia local s’entén més enllà de les empreses i els treballadors/es, i es vol posar èmfasi al desenvolupament local, l’economia social i solidària, i impulsar pràctiques de cooperació, col·laboració i solidaritat ciutadana en moments d’alts índexs d’atur i de grans necessitats, i quan la gent té temps, capacitats i habilitats per compartir i intercanviar.

Per a mi els bancs del temps no són més que eines de recuperació de velles pràctiques, i amb això no els hi trec importància, sinó al contrari, que siguin un mitjà de recuperació de velles pràctiques és posar en valor el que s’havia fet tota la vida: ajuda mútua entre veïns i veïnes i familiars, i recuperar llaços de solidaritat. Com he dit abans, aspectes socials bàsics, però que en els darrers temps van desaparèixer, i aquestes necessitats es satisfeien bàsicament a través del mercat. M’agrada veure com la gent es torna a autoorganitzar per recuperar el veïnatge, l’autonomia i la independència al mercat, i no només obligats per la situació econòmica, sinó com intent de construcció d’unes noves relacions socials. Per això, he dit que és una filosofia i una manera d’entendre la vida, de confiar en els altres, amb els seus coneixements i capacitats, de conèixer amb qui vivim i compartim ciutat, poble o barri. Són aspectes evidents en qualsevol organització social, però que el model social i relacional imperant fins fa quatre dies ho havia desmantellat amb l’individualisme, la desconfiança i la competitivitat entre les persones. Només veure com es recuperen i reconstrueixen velles maneres d’entendre la vida, voler ser més autosuficients, i no seguir la lògica del mercat i del capital, és tot un èxit. I aquí rau el potencial transformador: s’inicien nous projectes com mercats d’intercanvis, monedes socials, on la població pren consciència del què és necessari i el que es pot recuperar, reciclar, reparar, maneres d’entendre el món conscients, que no es vol tornar a nivells de consum com els anteriors, sinó que és necessari recuperar la cooperació i la col·laboració entre les persones.

Paradoxalment, molts d’aquests projectes col·laboratius, d’ajuda mútua i intercanvi són considerats d’innovació social. Sí, podríem dir que després de dècades de sistema econòmic i social competitiu i individualista extrem, avui en dia allò “vell” és innovador.

Marta Raventós Cuscó, sóc del Penedès, sociòloga i treballo en projectes de desenvolupament local. Militant d’Endavant-Penedès, membre de l’Assemblea Pels Drets Socials de Vilafranca, i sòcia del Casal Popular de Vilafranca.

TALLER de PRIMERS AUXILIS a la Llar Lloc: EspaiSocial Olot DIA 7 novembre de 18h a 20h

 “Parlarem de com actuar davant els accidents domèstics 

Taller Primers Auxilis

més usuals i quin hauria de ser el contingut de la nostra farmaciola per poder dur a terme aquestes primeres cures”

A càrrec de Susanna Fajula, sòcia i usuària del BaTeGa.

 *Cost del Taller 30 minuts Socis / No socis aportació d’aliments al BA.

Per informació / inscripcions: banctempsgarrotxa@gmail.com

Organitza:

Associació Banc del Temps de la Garrotxa “BaTeGa”

LLibres: “Sigues l’amo del teu Temps”

La millor guia de gestió del temps per tenir una vida plena
Sinopsi   sigues-lamo-del-teu-temps_9788499307084

Aquesta es se’ns dubte la millor guia de gestió del temps per tenir una vida plena. Ens ensenya a identificar a “lladres del temps i energia”, que emanen del nostre voltant però també del nostre interior. D’aquesta manera, juntament amb els nostres hàbits de gestió del temps persona, ens inclina a utilitzar el poder de la nostre ment subconscient. El DR. Félix Torán, enginyer de la Agència Espacial Europea, comparteix els seus valuosos coneixements basats en la experiència personal i a més de la seva intensa activitat professional i de la seva plena vida familiar i social, disposa de temps per a practicar cada setmana al menys vuit hores de meditació i cinc hores d’exercici físic. Des de fa més de deu anys, no ha transcorregut un sol dia en el que no escolti la mateixa pregunta: Com es possible fer tantes coses sense estressar-me, amb només 24 hores del dia? Tal i com Torán sosté, no es tracta de ninguna capacitat especial, sinó d’un poder que tots tenim i que podem aprendre a utilitzar. “La clau és en el tres polars de la gestió del temps personal: fer servir diverses tècniques per aprofitar millor el temps, utilitzar el poder de la ment subconscient i gestionar millor la nostre energia”

Bibliografia a Grup62.cat

Félix Torán Martí

Félix Torán (València, 1973) és doctor en Enginyeria Electrònica, amb la menció Doctor Europeus i nombrosos reconeixements internacionals. Des de l’any 2000, treballa a l’Agència Espacial Europea. També és conferenciant i coach, amb més de catorze anys dedicats al creixement personal. Ha publicat diversos llibres de psicologia pràctica, entre els quals destaca Sigues l’amo del teu temps. El seu podcast ha registrat més d’un milió de descàrregues i ha liderat rànquings d’audiència en la categoria d’autoajuda a Podomatic.com. La seva tasca com a científic i escriptor l’ha dut a ser presentat com a Padrí de l’AXE Apollo Space Academy, que enviarà a l’espai el primer turista espacial d’Espanya. Des del 2012 escriu regularment a la revista Psicología práctica.

Web:http://www.felixtoran.es/

VÍDEO: EL BANC DEL TEMPS CONTINUA BATEGANT

 http://www.elgarrotxi.cat/video-el-banc-del-temps-continua-bategant/

El Temps de cada participant es valora per igual, ja sigui el d’un principiant o un expert, d’un enginyer o d’un paleta. El Banc del Temps és a més una eina important per revitalitzar la vida de la comunitat. La salut de les comunitats depèn de la creença que les accions d’aquest tenen gran significat per al futur. La més efectiva i eficient manera de construir capital social és generant reciprocitat d’una manera més àmplia. D’aquesta manera, la confiança i els compromisos cívics es reprodueixen automàticament.

PER MÉS INFORMACIÓ:

Web ‘s Altes Online, Ofertes i Demandes( x Intercanvis de temps): 
https://bategabdtgarrotxa.wordpress.com/  /  http://bdtgarrotxa.org/

@ Inscripcions Activitats / Tallers / Informació: banctempsgarrotxa@gmail.com 

Seu: C / Passeig d’en Blai, núm 6 – 17800 – Olot
Punt de trobada: Cada dimarts de 19:00h a 20:00h a l’EspaiSocial Olot, (Plaça Clarà n.6. 2ºpis.)

Al Facebookhttps://www.facebook.com/bancdeltemps.delagarrotxabatega

Foto d’uns dels tallers
226486_119362141584876_699613254_n

Ja sóm més de 32 Bdt’s arreu de Catalunya!!

Els bancs del temps són espais de trobada i intercanvi on la moneda de pagament és el temps. Una manera solidària i enriquidora de posar les pròpies habilitats al servei de persones que a la vegada presten i reben temps.
Intercanvia el teu temps!
http://www.xarxanet.org/comunitari/noticies/intercanvia-el-teu-temps?fb_action_ids=10200596280893069&fb_action_types=og.likes&fb_source=other_multiline&action_object_map=%7B%2210200596280893069%22%3A213016208867208%7D&action_type_map=%7B%2210200596280893069%22%3A%22og.likes%22%7D&action_ref_map=%5B%5D

Enllaç

BATEGA és un banc però que funciona sense diners 

(Clica sobre la notícia o la imatge per veure i escoltar el video)

El Banc del Temps de la Garrotxa és l’únic banc de la Garrotxa que funciona sense diners. El sistema d’intercanvi de serveis a través de la transacció de temps ha arribat a la nostra comarca de la mà de BATEGA, una iniciativa ciutadana que permet formar-se i aportar experiència sense necessitat de tenir diners.

La Seu social és al C/ Blai, 6 d’Olot i el punt de trobada setmanal a l’Espai Social d’Olot (Plaça Clarà, 6 – 2º) que es fa cada dimarts de 19h a 20h. Més info: https://bategabdtgarrotxa.wordpress.com/  i  @  :  banctempsgarrotxa@gmail.com